Vivim en l’època del «m’importa», però només si queda bé publicar-ho
Vivim en una època meravellosa, d’aquelles que algun dia els historiadors estudiaran amb cara de preocupació, perquè hem aconseguit una cosa extraordinària: preocupar-nos per absolutament tot sense haver de fer gairebé res, ja que ara podem defensar els animals, les dones, la salut mental, el planeta, els avis, els nens, les injustícies i fins i tot la pau mundial mentre estem còmodament asseguts al sofà, amb el mòbil a la mà i el dit preparat per compartir una frase profunda que, si porta una fotografia de posta de sol al darrere, encara sembla que tingui més valor. Ens importa moltíssim la gent, sobretot quan aquesta gent és prou lluny perquè no ens obligui a fer res, perquè una cosa és publicar que «ningú hauria de sentir-se sol» i una altra molt diferent és trucar aquella persona que fa dies que no parla, escoltar-la durant una hora i descobrir que potser no necessitava una frase bonica sinó algú que tingués una mica de temps per ella, però és clar, això ja no queda tan espec...
