El Vendrell sota l’aigua

 

Hi ha una cosa que té la pluja que no tenen ni les rodes de premsa, ni els comunicats, ni les fotografies institucionals amb aquella cara de “estem treballant-hi”: no sap mentir, perquè quan cauen 145,5 litres per metre quadrat al Vendrell, l’aigua no pregunta qui governa, no espera pressupostos ni convocatòries i, molt menys, consulta qui té la competència; simplement baixa pel seu compte i ens ensenya el municipi tal com és.

Aquest cap de setmana el Vendrell i Coma-ruga han tornat a patir inundacions, amb vehicles afectats, problemes a la N-340 i Sant Vicenç de Calders i, a la riera de la Bisbal, un vehicle atrapat que va obligar els Bombers a rescatar-ne dues persones.

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha parlat d’una “nit molt llarga”, ha reconegut que “tota la franja marítima, amb les rieres, ha quedat desbordada” i ha reclamat “decisions valentes” davant d’un problema que considera estructural.

I aquí arriba la pregunta incòmoda: si el problema és estructural, potser les decisions també haurien de tenir una mica d’estructura i arribar abans que l’aigua ens faci una visita guiada pels carrers.

Perquè la riera de la Bisbal ja ha tingut obres aquest mateix any, amb una primera fase de renaturalització finalitzada al maig i pensada, segons l’Ajuntament, per reforçar la capacitat hidràulica i reduir el risc d’inundacions.

I aquí la Bisbal ens deixa una pregunta sense necessitat de cartell d’obra, cinta inaugural ni fotografia amb casc: si aquestes actuacions han de reduir el risc, què ens està dient la riera quan pocs mesos després baixa amb prou força per atrapar un vehicle i obligar els Bombers a intervenir?

No cal fer d’enginyers des del sofà ni repartir premis o suspensos a les obres, però sí que podem preguntar si encara queda feina per fer, perquè la Bisbal té una peculiaritat admirable: no entén de fases, calendaris ni inauguracions; quan té aigua, baixa.

I mentre la riera feia la seva feina, Coma-ruga també tornava a patir inundacions importants, amb un aparcament subterrani d’un hotel afectat i una trentena de vehicles sota l’aigua, mentre, segons la informació que ens han traslladat, també ha entrat aigua al supermercat Stalv1a, a la cantonada del carrer de la Carnisseria.

És clar que sempre podem continuar comptant litres, perquè això queda molt bé: 145,5, més de 130, uns 100 en tres hores... el pluviòmetre treballant hores extraordinàries i nosaltres fent-li la competència amb rodes de premsa.

A Coma-ruga, a més, un veí amb més de quaranta anys de residència explica que quan plou l’avinguda Palfuriana s’inunda i que, quan veu venir mal temps, ja procura deixar els cotxes en un altre lloc.

Quaranta anys d’experiència meteorològica veïnal. Potser només li falta un despatx, una placa a la porta i cobrar per l’avís de “avui millor aparca lluny”.

Mentrestant, els veïns treuen aigua, els operaris treuen cotxes, els Bombers treuen vehicles i nosaltres tornem a parlar de litres, infraestructures i competències, perquè això sí que ho tenim ben entrenat: quan hi ha un problema, la pilota sempre sembla trobar un altre terrat on descansar.

L’alcalde també ha assenyalat la via del tren i la N-340 com a elements que poden dificultar l’evacuació de l’aigua i ha reclamat actuacions estructurals, i perfecte, perquè si hi ha problemes que depenen de més administracions, caldrà treballar-hi, però estaria bé que la paraula “estructural” no acabés convertida en una d’aquelles paraules polítiques que sonen magnífiques en una roda de premsa i després fan una vida molt tranquil·la abans d’arribar al carrer.

Perquè l’aigua no sap què és una licitació, una reunió interadministrativa ni una competència compartida; quina mala educació, la de l’aigua, que no sap esperar que ens posem d’acord.

I potser per això hauríem de parlar de la Bisbal quan fa sol, quan els carrers estan secs, quan els comerços estan oberts i quan ningú té fang fins als genolls, perquè és precisament llavors quan toca comprovar què ha funcionat, què cal millorar i què queda pendent abans que la pròxima pluja ens torni a portar la mateixa pregunta.

Perquè no podem impedir que plogui, però sí que podem decidir què fem mentre encara fa sol.

I si parlem de “decisions valentes”, esperem que siguin valentes de veritat, perquè després de veure cotxes atrapats, carrers inundats i comerços afectats, el que menys necessitem és una altra explicació sobre quants litres han caigut. El pluviòmetre ja ho fa, i gratis.

Perquè l’aigua sempre acaba trobant el seu camí, i potser ja seria hora que nosaltres trobéssim abans el camí de les solucions que no pas la Bisbal el camí cap als nostres carrers.

Aquest escrit no ve amb maquillatge institucional, ni amb frases de manual, ni amb una galleda per tapar les goteres. Va sense anestèsia.