Coma-ruga estrena una nova atracció turística: el Safari de les Escombraries

 

Enhorabona! Ja ho tenim aquí. Si algú encara pensava que a Coma-ruga només podíem presumir de platja, passeig marítim i aigües tranquil·les, aquest estiu s'endurà una sorpresa, perquè hem incorporat una nova atracció turística que no surt a cap fulletó ni a cap anunci de promoció, però que és impossible no veure: les muntanyes d'escombraries que fan guàrdia al costat dels nous contenidors.

Reconec que quan ens van explicar el nou sistema de recollida vaig pensar que, aquesta vegada sí, havien descobert la fórmula màgica. Tot sonava modern, sostenible, ecològic i gairebé revolucionari. Només hi faltava dir que els contenidors et felicitarien l'aniversari cada vegada que hi llencessis una ampolla de plàstic.

Però després arriba la realitat, que acostuma a ser molt menys obedient que les presentacions de PowerPoint.

Algú, en algun despatx amb aire condicionat, va arribar a la brillant conclusió que en una població que durant els mesos d'estiu multiplica la població seria una idea magnífica instal·lar contenidors amb menys capacitat. És una decisió que només es pot comparar amb voler omplir una piscina utilitzant un didal o voler apagar l'incendi de la Bisbal amb una ampolla d'aigua mineral.

I, sorprenentment, el resultat ha estat exactament el que qualsevol veí hauria pogut predir sense necessitat d'un estudi tècnic de dues-centes pàgines.

Els contenidors s'omplen abans que el sol arribi al migdia. Les bosses comencen a ocupar la vorera. Els cartrons fan companyia als fanals. Els mobles abandonats semblen formar part del mobiliari urbà. I els vianants es veuen obligats a practicar eslàlom entre bosses, caixes i trastos diversos mentre intenten arribar a la platja sense jugar-se un turmell.

És tan habitual veure aquesta escena que qualsevol dia l'Oficina de Turisme la incorporarà als itineraris recomanats.

"A la dreta poden observar una bossa de vint litres perfectament integrada en el paisatge. Més endavant, un sofà abandonat del 2019, considerat patrimoni sentimental del barri."

Però la gran triomfadora d'aquest nou model no és la ciutadania.

Ni tan sols l'Ajuntament.

Les autèntiques guanyadores són les rates.

Si poguessin parlar, segurament demanarien un acte institucional per agrair tanta generositat. Fa anys que no gaudien d'un bufet lliure tan complet. Tenen primer plat, segon, postres i, si la nit acompanya, fins i tot alguna síndria oberta de regal.

No m'estranyaria gens que ben aviat les veiéssim passejant tranquil·lament pel passeig marítim comentant entre elles:

—Avui sopem al contenidor de l'avinguda Palfuriana o repetim el de Sant Salvador?

I encara hi haurà qui dirà que tot això és culpa exclusiva  d’incivisme.

Doncs sí, n'hi ha. Sempre n'hi haurà. Sempre hi haurà qui deixarà una bossa on no toca o abandonarà un matalàs a qualsevol cantonada. Però també és cert que quan el contenidor ja està ple abans de dinar, el sistema deixa de ser la solució i comença a formar part del problema.

Perquè, siguem sincers, vendre un sistema que no pot absorbir el volum de residus d'un municipi turístic és una mica com inaugurar una piscina sense aigua i després culpar els banyistes perquè no neden.

Mentrestant, continuem parlant de sostenibilitat, economia circular i reciclatge intel·ligent. Tot queda molt bé als discursos, a les rodes de premsa i als tríptics informatius. Llàstima que les bosses d'escombraries no acostumin a llegir propaganda institucional.

I així és com rebem els visitants. Primer respiren la brisa marina, després admiren la sorra i, abans de poder fer-se la primera fotografia de les vacances, descobreixen que també oferim una exposició permanent de residus a l'aire lliure, completament gratuïta i oberta les vint-i-quatre hores del dia.

Ara bé, si algun organisme internacional decideix crear la Bossa Negra d'Or o el premi al Millor Contenidor Desbordat de la Mediterrània, crec sincerament que aquest any juguem amb avantatge.

I tranquils, que segur que molt aviat ens explicaran que tot està controlat, que és una situació puntual i que s'està estudiant.

Al Vendrell tenim una relació molt especial amb aquesta expressió.

Aquí tot s'estudia.

Es deu estudiar tant...

...que les escombraries ja han acabat la carrera universitària a la vorera, les rates estan preparant el doctorat... i nosaltres encara esperem que algú aprovi l'assignatura més senzilla de totes: posar contenidors on hi càpiguen les escombraries.