T´ESTIMO O T´ESTIC CRIANT?
Hi ha un moment en algunes relacions en què una cosa estranya comença a passar gairebé sense que ningú se n’adoni: un dia tens una parella al teu costat i, al cap d’un temps, sembla que hagis fitxat una mena de pare o mare oficial de la relació, amb servei de control, supervisió, recordatoris, consells no sol·licitats i una preocupació permanent perquè l’altre mengi bé, dormi prou, faci les coses com toca i, sobretot, no prengui cap decisió que no hagi passat abans pel corresponent comitè familiar. I tot això, evidentment, perquè t’estima . Perquè cuidar és estimar, sí, però potser ens hem oblidat d’una petita part del contracte: també cal recordar que aquella persona és la teva parella . Perquè arriba un moment en què saps perfectament què ha de menjar, què ha de fer, a quina hora ha d’arribar, què li convé, què no li convé i fins i tot què hauria de pensar, però després et poses a mirar la relació i t’adones que fa mesos que no tens ni una maleïda idea de quan va ser l’última v...