QUAN UN CONSELL AMAGA L´ENVEJA
E n el variat ecosistema de les relacions humanes hi ha un espècimen especialment viscós i exasperant: el fals mentor . Aquell personatge que apareix a la teva vida o al teu projecte vestit amb la túnica de la saviesa, amb un somriure de condescendència i una bossa plena de consells que ningú li ha demanat. Se't queden mirant de dalt a baix, fan una pausa dramàtica i et deixen anar la famosa frase: «Això que fas... jo no ho veig. Jo no ho faria pas així» . De sobte, es converteixen en els gestors suprems de la teva feina, de la teva vida o de les teves idees. Et parlen amb aquell to de veu paternalista, com si ells haguessin inventat la roda i tu fossis un alumne d'educació primària intentant entendre la regla de tres. Et troben defectes on no n'hi ha, et fan dubtar dels teus passos i intenten convèncer-te que ho estàs fent tot fatal. Quin suport tan bonic. Quina generositat d'ànima. I ve ara el veritable espectacle de circ. Mentre et donen la lliçó...