DE FESTEJAR A FER "SWIPE"
Tots hem sentit alguna vegada la mítica frase dels avis: «És que els joves d'ara no dieu ni aguanteu res; a la nostra època les coses es cuidaven i duraven tota la vida» . I tenen raó... a mitges. Perquè una cosa era el romantisme de les cartes perfumades i una altra de molt diferent era haver d'aguantar el mateix senyor o senyora durant seixanta anys simplement perquè el divorci era il·legal i la vergonya del poble, un càstig diví. Si comparem com es lligava als anys 40 o 60 amb la gimcana neuròtica d'avui dia, la diferència és per posar-se a plorar (o a riure). El festejament vs. el 'swipe' Als anys 50, el procés de conquesta era lent com una processó de Setmana Santa. El noi demanava permís al pare de la noia per a «festejar». Les cites consistien a passejar per la plaça del poble a dos metres de distància, amb la tieta soltera o la mare fent de carabassa. Hi havia un desig cuinat a foc molt lent. Avui dia, el festejament s'ha reduït a lliscar el dit per ...