LA DICTADURA DEL POSITIVISME TÒXIC. PROHIBITS ELS DIES DE MERDA.

 Estàs passant un dia nefast. D’aquells on se’t crema el cafè, se’t trenca el cordó de la sabata quan vas tard i, per si no n'hi hagués prou, la vida decideix posar-te tres pedres més al camí abans de migdia. Respires fons, fas una cara de poques amics i cometre l'error de comentar-ho en veu alta o, pitjor encara, escriure-ho en una xarxa social.

I llavors apareixen ells. La policia del somriure. La brigada de la «bona vibració».

En qüestió de segons, rebràs una pluja de frases tretes directament d’una tassa de canvis de sobretaula o d'una botiga de regals barats: «Canvia l'actitud i canviaràs el món», «Tot passa per alguna cosa», «Somriu, que la vida són dos dies!».

I tu, que l'únic que volies era el dret humà i legítim de tenir un dia dolent, et trobes de sobte culpable de sabotear l'harmonia de l'univers. Benvinguts a la dictadura del positivisme tòxic.

L'obligació de ser feliç a totes hores

Vivim en una època on la tristesa, la frustració o la simple apatia s'han convertit en pecats capitals. Està prohibit estar malament. Si estàs trist, ets poc productiu; si estàs enfadat, no ets una persona «resolutiva»; i si simplement estàs cansat de tot, és que no estàs fent prou ioga o no estàs bevent prou aigua.

Aquesta obsessió per la felicitat impostada ens ha portat a un punt absurd on negar la realitat és l'única opció acceptable. Sembla que reconèixer que les coses a vegades surten malament és un acte de traïció contra la societat del benestar.

Però la realitat és bastant més tossuda que qualsevol cartell amb lletres boniques. Les coses es trencen, els projectes fracassen, les persones fallen i hi ha dies que són, senzillament, una autèntica porqueria. I no passa absolutament res per dir-ho.

El negoci del «tot anirà bé»

Aquest fenomen no ha sorgit del nada. Hi ha una indústria sencera alimentant-se d'aquesta necessitat de mostrar una vida impecable. Llibres d'autoajuda que et prometen el riquesa mental en tres passos, influencers que es desperten a les cinc del matí amb una cara radiant dient que agraeixen a l'univers per cada respiració, i marques que et venen desinfectants de mans amb missatges d'amor propi.

Ens han venut la idea que el dolor o el malestar són opcions personals: «Si estàs malament és perquè vols, perquè no t'estàs enfocant en lo positiu». Aquesta narrativa és no només falsa, sinó profundament cruel. Estavella la responsabilitat de qualsevol problema estructural o mala sort en l'individu.

Reivindiquem el dret a la mala llet

La salut mental no consisteix en estar fent salts de joia de dilluns a diumenge. La salut mental real passa per acceptar tot el mantell d'emocions humanes. Abastar la frustració quan les coses no surten, sentir la tristesa quan hi ha una pèrdua i, sí, tenir la llibertat de dir «avui no em parla ningú» quan la jornada ha estat un desastre.

Negar les emocions negatives no les fa desaparèixer; simplement les amaga sota la catifa fins que la muntanya és tan gran que hi trompegem.

Així que la pròxima vegada que algú et digui que no t'enfadis quan la teva vida sembla un documental de catàstrofes, tens tot el dret de respondre-li amb la millor de les teves mirades: avui tinc un dia dolent, i no penso demanar disculpes per això.

Sense Anestèsia