DOCTORATS EN LA VIDA ALIENA

 Hi ha una regla no escrita a la societat moderna que diu que, si comets l'error de dir en veu alta «quin dia portador que porto», automàticament s'activa un protocol d'emergència en el cervell del teu interlocutor.

 En menys de tres segons, la persona que tens al davant deixa de ser un amic per transformar-se en un consultor sènior de McKinsey, un psicòleg d'elit i un guru d'autoajuda, tot en un sol pack no sol·licitat.

Sembla que hem oblidat un concepte humà elemental: desfogar-se. De vegades la gent només vol dir que el seu cap és un incompetent, que el cotxe fa un soroll estrany o que està fart del veí de dalt. No demanem un pla d'acció estratègic a cinc anys vista; només volem un «quin fàstic, quin greu em sap» i un glop de cervesa. Però no. Ells tenen la solució definitiva.

La fauna del «Jo de tu ho faria molt fàcil»

El solucionador no demanat sempre comença les seves intervencions amb la frase estrella:

«Mira, això ho soluciones tu molt ràpid». Curiosament, les seves "solucions ràpides" solen requerir una combinació de delicatessen diplomàtica, temeritat financera o directament alienació mental:

1. El radical: «Jo de tu me n'aniria demà mateix de la feina. Les envies a fer punyetes i et mous per xarxes». Gràcies, Manel, una idea brillant. Demà li explico al banc que no pago la hipoteca perquè he après a ser lliure.

2. El místico-terapèutic: «Això és perquè tens l'energia bloquejada. Fes un retir de silenci el cap de setmana i pren te de gingebre». Clar que sí, el soroll de la meva biela del cotxe se solucionarà alineant els txakres.

3. El Robin Hood de sobretaula: «Truques ara mateix al director general i li dius quatre coses a la cara». Diu l'amic que porta tres anys sense atrevir-se a demanar un canvi de cadira a la seva pròpia oficina.

Especialistes en vides alienes, analfabets de la pròpia

El més fascinant d'aquesta raça de "solucionadors de dilemes" és la paradoxa de la seva pròpia vida.

 Solen ser persones que tenen el seu personal drama existencial fet un nyap, la casa potes enlaire i les relacions sentimentals penjant d'un fil, però que es senten plenament capacitats per dirigir la teva vida amb un PowerPoint invisible.

Són aquelles persones que no escolten per entendre't, sinó que esperen que agafis aire per tallar-te i espetegar-te la seva recepta màgica. Si tu tens un problema de grau 3, ells en tenen la solució de grau 10, i si no la segueixes al peu de la lletra, s'ofenen perquè consideraran que «no et deixes ajudar».

Guarda't el tutorial

Així que, com a servei públic, va sent hora d'establir un codi clar: si no he afegit a la meva frase un «i tu què faries?» o un «em pots donar un consell?», estalvia't el discurs d'entrenador personal.

 No vull que em resolguis la vida, només vull la meva ració de drama en pau.

Si tant t'agrada arreglar problemes complexos sense que ningú t'ho demani, fes el favor de fer-te voluntari, arregla el canvi climàtic o resol la pau al món.

 Però la meva vida, si no et sap greu, ja me la destrossaré jo sol al meu ritme.

Sense Anestèsia.