SOSTENIBILITAT DEL POSTUREIG: COM SALVAR EL PLANETA SENSE DESENGANXAR EL CUL DEL SOFÀ

 Vivim en l´era de la consciència ecològica de cartró pedra. Ara tothom és ecologista, tothom estima la natura i tothom està profundament preocupat pel futur dels pols terrestres. Però, això sí, sempre que salvar el món no impliqui cap mena incomoditat personal, faltaria més.

Hem convertit la lluita contra el canvi climàtic en un esport d'èlit on el principal requisit no és reduir el consum, sinó comprar coses noves que portin la paraula «ECO» en verd fosforescent.

El kit del dandi ecològic

El protocol del bon ciutadà d’avui és fascinant. Consisteix a anar al supermercat amb una bossa de cotó orgànic —que ha hagut de travessar tres oceans en un vaixell porta contenidors per arribar a la botiga— per comprar quatre illes de plàstic que envolten tres floretes de bròquil.

Això sí, quan arribes a la caixa renyes a la caixera si et manté un tiquet de paper, perquè el paper «destrueix els boscos». Mentrestant, portes al darrere una motxilla de marca sostenible fabricada per nens a l'altra punta del món amb materials que triguen quatre segles a degradar-se. La coherència és tan fina que si la mires de costat, desapareix.

És el mateix nivell d'il·lusió que canviar la palla de plàstic del teu gintònic per una de cartró que es desà en dos segons i et deixa un gust de fusta humida a la boca, mentre la multinacional de torn aboca tones de residus al mar a la mateixa hora. Però tu et sents com Greta Thunberg perquè el teu gin-tonic ara té textura de diari mullat.

La fe en el reciclatge i altres miracles de fe

Reciclar s'ha convertit en l'equivalent modern d'anar a confessar-se el diumenge. Tu llances l'envàs de iogurt al contenidor groc i automàticament et queden perdonats tots els pecats de la setmana. Ja pots agafar el cotxe per fer tres-cents metres fins al pa o comprar-te roba nova cada divendres a preus de riure: el teu iogurt al contenidor groc t'ha rentat l'ànima.

Ens encanta la idea de «salvar el planeta» sempre que això signifiqui canviar de cotxe per un d'elèctric de quaranta mil euros que necessita bateries de minerals extorsionats en condicions deplorables, o comprar ampolles tèrmiques de disseny que acumulem a la cuina com si fóssim col·leccionistes de museu.

Menys discursos i més vergonya

La realitat és que no volem salvar el planeta; volem que la gent sàpiga que som bones persones. Volem la foto, el m'agrada i el reconeixement social de ser un ciutadà conscient, però sense renunciar a cap dels privilegis de la nostra vida d'excés.

El planeta no necessita més tasses reutilizables amb missatges de fusta ni més samarretes de cotó reciclat que costarà tres vegades més del que valen. El que necessita és que parem de consumir com si no hi hagués un demà i, sobretot, que deixem de fer teatre.

Així que demà, quan demanis el teu cafè per emportar en un vas de cartró computable mentre deixes el cotxe en doble fila amb el motor en marxa, no et preocupis: el planeta no se salvarà, però a Instagram quedaràs com un rei.

Sense Anestèsia.